Espaiart, la nostra manera de fer és la nostra manera de ser.

Diuen els diccionaris que la memòria, des del punt de vista fisiològic i psicològic, és la facultat que tenen els organismes de recuperar informació que ha estat prèviament emmagatzemada a partir de dades de l’experiència. És a dir, la memòria és la capacitat de tenir records, dit amb més poesia. Seguim mirant els manuals i hi trobem que, des d’altres disciplines com la sociologia, la memòria és el resultat de l’acte de reconstrucció del passat. La memòria selecciona quins fets, emocions o sensacions vol recuperar i hi dóna una forma determinada. Això són els records. Ens topem amb una explicació que ens agrada: només es pot recordar en un context determinat, si la nostra memòria se suma a la memòria dels altres; és de la unió dels teus records i els meus, que fem memòria.

Quants records haurem creat, doncs, tots els membres de la gran família que és Espaiart?

Avui us volem regalar una peça més del nostre trencaclosques particular, el que fem cada dia totes i cadascuna de les persones que hi tenim alguna cosa a veure, perquè si no ho compartim, si no sumem emocions, no ho recordarem, i no volem oblidar-ho: tal com ens ha passat altres vegades, fa uns dies Espaiart va tornar a ser dipositària d’una donació de part d’unes persones que ens estimen i a qui estimem. Les aportacions econòmiques són molt benvingudes, perquè és amb diners que funciona una maquinària com la que tenim. Però el que no ens importa és la quantitat d’aquesta ni de cap altra aportació; el que ens emociona, el que agraïm sincerament és el gest. I no ho diem inconscientment, com una fórmula de cortesia: ho agraïm perquè dóna sentit al que fem, perquè la justificació d’aquesta donació és l’únic motiu que ens fa seguir endavant, la il·lusió del dia a dia, el convenciment que és amb art que ajudem a fer créixer millors persones.

Sabeu quin és l’origen de la paraula «record»? Prové del llatí i està composta per «re-», que vol dir «de nou», i «cordis», que vol dir cor. No és bonic? Recordar és tornar a passar algú pel cor, fer-ne memòria, no oblidar, compartir amb la memòria dels altres. Et recordarem, doncs, a tu. I a tu. I a tu.